Era un poble generalment tranquil tret de una cosa que tenia: una casa que tenia fama de ser encantada.

Aixo, els nens els fascinava molt! Un dia dos colles que tenien motos cada una es comencen a picar i una li diu a l’altre:

- Vosaltres sou uns porucs! Teniu por de qualsevol cosa!- li diu el lider d’una colla a l’altre-.

-Aixo no es veritat!- diu l’altre lider -.

• D’acord- excepte l’altre- si sabes el que li espera no hagues acceptat tant rapid.

Arriba la nit. Els joves agafen les motos i tiren cap a la "casa encantada".

Decideixen dormir de dos en dos en dues habitacions. A mitjanit l'Aleix, el líder de la colla, es desperta per uns sorolls estranys que sé senten a l’altre extrem de la casa. Surt sense fer soroll. Va per uns passadissos quasi del tot foscos, nomes entra una mica de llum per les poques finestres que hi ha. S’ acosta a l’indret d’on li sembla que ve el soroll. Es tracta d’una habitació tancada. Allarga la ma per obrir-la. L’obre i es troba davant de una cambra del tot neta i polida llevat de una taca de sang que hi ha a la catifa. S’adona que darrera de la xemeneia del fons de la sala surt una llum tènue.......

A l’altra habitació, el Ferran es desperta per que vol anar el lavabo i surt a cercar-lo. Com que tot es fosc prem l'interruptor però no funcionar, a l'igual que tots els altres. Camina per el passadís i hi ha una porta que li crida l’atenció. Per sota de la porta hi entra claror, però aquesta no te pany, nomes una clau posada, la gira i entra a l’habitació on hi troba un mirall es mira però no s’hi veu reflectit. Llavors s’espanta i, quan vol sortí troba la porta tancada no hi ha pany i la clau es fora. El costat del mirall hi ha una espelma encesa. Te la idea d’agafarla però just quan la toca una mica li cau el terra i s’apaga. Tot es fosc i sé senten passes lentes per l’habitació s’en va cap a un racó........

L’Eduard es desperta per que te fred i s’adona que el seu company Aleix no hi es. També s’adona que la finestra està oberta la va a tancar. Però quan tornava al llit a esperar el seu company s’adona que el pèndol del rellotge vell que hi havia funciona, algú li ha donat corda, marca les 11:59 de la nit quan....ding dong ding dong.........per darrera la porta s’obre i algú s’acosta s’acosta...

A la segona habitació en Miquel es desperta a causa de les campanades. Mira el seu rellotge i s’adona que les campanades no concorden. S’aixeca es posa el bati, obre un calaix i agafa una creu. La porta està oberta per que el seu company Ferran no l’ha tancada. Surt al passadís i sent que algú truca a la porta des de fora. Baixa les escales de cargol corrent. Abans d’obrir la porta del carrer s’adona que els cops no venen d’aquí. Dubta sí, obrir-la. Agafa el pany, el gira a poc a poc, grinyola, .... i .....

L’Aleix passa a traves de la xemeneia i s’introdueix en un passadís secret, estret i molt humit, i molt fosc. Al fons del passadís s’endevina una tènue claror. Hi ha una cambra molt antiga, plena de teranyines. Una taula el mig, amb dos canelobres i un llibre molt vell obert. ComenÇa a llegir la pagina on explica la historia misteriosa de la casa. Es fixa en el llibre i s’adona que les pagines son pergamins de pell humana. Les lletres estan tatuades. Mira la portada i veu que es tracta de cuir cabellut, fins hi tot hi ha pels llargs que serveixen de punts de llibre. El títol del llibre es black maggic.

Mentre llegeix el llibre, s’adona que cauen gotetes de sang. Mira cap a amunt i veu un alquimista amb una expressió horripilant. El mira amb un somriure sarcàstic. El noi vol fugir, però s’adona que dos espectres li barren el pas. Cadascú li agafa pel braÇ, el lliguen i li comencen a arrencar la pell de la cama. El tenen encadenat. Mira cap a la seva dreta i veu un home encara

Mig viu, però, quasi sense pell.

El Ferran, sent com les passes se li acosten.... se li acosten... se li acosten i quan estan molt a prop...

• aaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

L’Eduard sent estranyes vibracions rera seu, però per por no es gira i pregunta:

-Qui es?

No obté resposta. Es gira i no veu ningú, però s’adona que el seu amic torna a estar el llit. El crida per despertar-lo, el destapa i el troba sense pell i esquarterat. Espantat corre cap a enfora. Baixa les escales corrent a tota la velocitat que les seves cames li permeten. Però s'entrebanca i cau per les escales i queda atordit. Quan torna en si es troba dins de un ataud. Algú acaba de clavar la tapa. Ja no podrà tornar a sortir a sortir-ne mai mes.

Els dos que s’han trobat (el Ferran i el Miquel) van a buscar els seus companys i no els troben enlloc miren les seves habitacions i no hi ha ningú.

S’espanten. Caminen l’un rera l’altre per un passadís llarg. Només hi ha tres espelmes hi en Miquel veu que una s’apaga es gira per veure que passar i no veu el seu company. Troba a terra un tros de capa que acaba de ser arrencat. Fuig de la casa corrents però quan vol marxa no troba les motos, nomes hi ha un cotxe. Casualment el pare d’en Miquel havia estat lladre i li havia ensenyat el seu amic com fer un pont així que engega el cotxe i marxa. L’endemà busca per davant del cotxe i no veu res que pugui dir de qui es. Mira el maleter i troba el cadàver del seu amic amb una nota tatuada a la pell. "Faltes tu. Et vindré a buscar!"

Diuen que aquest noi va tenir família... i podria venir a buscar algú!!